Església de Sant Miquel de Guàrdia

Durant alguns segles va ser una petita parròquia independent tot i que depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa va motivar alguns conflictes. L’església és documentada des de l’any 1012, de l’edifici antic no queda cap vestigi ja que el 1786 fou refet totalment. Actualment, a nivell de jurisdicció eclesiàstica depèn de l’església parroquial de Sant Pere i del seu rector.

Està situada al barri del Vicenç de les Masies de Roda.

Com arribar-hi?

Està situada al barri del Vicenç de les Masies de Roda, també conegut per barri del tennis Manlleu.

S’hi pot arribar per diferents camins, com per exemple, partint de la rotonda de la BV-5222 de davant l’Ajuntament de les Masies de Roda, passar per darrera la masia el Bac. A la bifurcació agafar el camí de la dreta i anar pujant pel camí, aproximadament uns 3 km, fins arribar a l’església.

Es pot visitar lliurement?

L’església esta tancada excepte per la celebració de misses. L’exterior es pot visitar lliurement.

Història

L’església de Sant Miquel de la Guàrdia durant alguns segles fou una petita parròquia independent per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte.

L’església és documentada des de l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927.

Abans del 1050 ja figurava com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, ja que aquest any ja consta que no n’era. Abans, el 1116, el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de Sant Pere de Casserres. Però el rector de Roda, al qual degué vincular-se, en perdre la categoria de parròquia en qualitat de sufragània, tingué problemes amb l’esmentat monestir, la qual cosa motivà que el 1435 Sant Pere de Casserres denunciés unes usurpacions de drets que el rector de Roda realitzava a l’església de Sant Miquel de la Guàrdia.

De l’edifici antic no queda cap vestigi ja que el 1786 fou refet totalment.

Actualment, a nivell de jurisdicció eclesiàstica depèn de l’església parroquial de Sant Pere i del seu rector (PLADEVALL, BENET, 1984)